Acord de col·laboració amb l’Institute for Socratic Dialogue (ISD)

 

Seguint amb la innovació i aprenentatge constant que el projecte de l’Escola L’Horitzó necessita, enguany posem en marxa un acord amb l’Institute for Socratic Dialogue (ISD) per la formació dels mestres de l’Escola en el mètode de Diàleg Socràtic.

El diàleg és el camí per desenvolupar una societat reflexiva, respectuosa i inclusiva, centrada en els drets humans, pacífica i justa. L’absència de diàleg ens impedeix comprendre les necessitats d’altres persones. Aquesta incapacitat debilita la democràcia, exacerba els conflictes, exclou les persones vulnerables, redueix la confiança interpersonal i afebleix les institucions. Així mateix, perjudica el desenvolupament humà i econòmic i, conseqüentment, la perspectiva d’un futur en comú. La pròpia paraula "diàleg" té dues arrels: 'dia', que significa 'a través', i 'logos', que significa 'paraula raonada' o 'raonament'. El diàleg és per tant un viatge a través de el raonament de l'altre.

Aquest viatge a través del raonament de l'altre no és simplement un intercanvi d'informació; dialogar requereix l'obertura a l’altre perquè els fils de la conversa puguin teixir-se. Quan dialoguem ens obrim a l'altre de tal manera que permetem que el que ens diuen pugui transformar-nos. El diàleg ens permet aproximar-nos a l'altre i trobar-hi alguna cosa que no hem identificat en nosaltres mateixos ni en la nostra experiència prèvia del món. Aquesta obertura envers l'altre implica una actitud d'escolta, d'atenció desperta cap al que el nostre interlocutor vol comunicar. Les persones no només volem parlar: sobretot volem comunicar, és a dir, sentir-nos escoltades per algú que ens comprèn, que ens pren seriosament. L'escolta atenta implica, a més, el reconeixement i respecte de la dignitat de la persona amb qui dialoguem, una forma de comunicació que requereix un delicat exercici d'autoconeixement i autodomini. Quan parlem de diàleg, parlem de l'obertura a l'altre per a l'intercanvi de diferents visions i versions del món. Aquest intercanvi amplia el nostre pensament i la nostra experiència: ens transforma.

En aquest sentit, un dels principals objectius de l’educació ha de ser el d’ajudar als estudiants a aprendre a aprendre, el de provocar preguntes reflexives que rarament tenen respostes clares i ordenades. En aquest sentit, el valor d’un mestre es manifesta en la mesura que promou el pensament crític entre els seus alumnes.

Amb el mètode de Diàleg Socràtic la mateixa recerca que ens deixa orfes i confosos és en si mateixa una fita important: promou alumnes en constant recerca de coneixement; disposats a escoltar i a admetre la pròpia ignorància; estudiants i ciutadans que han entès el valor d’ 'aprendre pensant' i no només d’ 'aprendre fent', que són capaços de reflexionar sobre les seves accions i entenen que l'acció sense reflexió no és garantia d'aprenentatge.

El mètode de Diàleg Socràtic complementa el projecte de l’Escola i aprofundeix en el que ja venim realitzant des de fa més de 50 anys: potenciar en els nostres alumnes la capacitat crítica per fer-se preguntes i ser capaços de qüestionar el seu entorn per identificar les idees que no els funcionen. Aquesta actitud reflexiva i empàtica que potenciem en els nostres alumnes és, doncs, un entorn fèrtil per aplicar l’exercici socràtic de descoberta.

Els beneficis d’implementar el mètode de Diàleg Socràtic a l’Escola els podem sintetitzar en els següents punts:

1. Desenvolupament d’un criteri propi en els alumnes i del seu “sentit de veritat” que els permet fer-se preguntes difícils. El sentit de veritat és la intuïció que ens permet estar d’acord amb alguna línia de pensament o bé a qüestionar-la.
2. Augment de la confiança dels nois i noies en sí mateixos i en els altres. Pensar conjuntament i en diàleg implica que pot produir-se un canvi d’opinió. Practicar l’actitud d’escolta, evitant buscar solucions immediates i permetent el temps de reflexió, fomenta un autoconeixement i la confiança necessària per mobilitzar les pròpies creences.
3. Millora les habilitats comunicatives. Amb el Diàleg Socràtic, els alumnes aprenen a analitzar les seves experiències acuradament, a formular arguments i avaluar-los críticament. Si volem que els altres entenguin clarament quin és el nostre punt de vista, simplement enunciar-lo no és suficient. Cal desenvolupar les explicacions, concretar les visions personals, diferenciar-les de les dels companys o relacionar-les amb els exemples o preguntes plantejades.
4. Ajuda en el procés d'individualització. El Diàleg Socràtic es construeix a partir del reconeixement de les experiències personals de cadascú. Aquest procés ajuda en la individualització dels nens i adolescents, potenciant una pertinença al grup que no els anul·li com a individus únics.
5. Els Mestres, a través de la maièutica, poden ajudar als seus alumnes a desfer-se de les opinions sòlides i rígides que tenen sobre sí mateixos i el món que els envolta. Així, els alumnes, deixen de guiar-se per presumpcions o judicis acrítics i es crea espai per la curiositat i la descoberta.
6. Els nois i noies familiaritzats amb el Diàleg Socràtic desenvolupen l’empatia i es relacionen entre ells amb més respecte i comprensió. Els alumnes que dialoguen tendiran més probablement a escollir com a referents persones que exhibeixin actituds compatibles amb el diàleg.