ELS ESPAIS DE L'ESCOLA

En l’informe del World Economic Forum de l’any 2018 es destaquen, a la seva pàgina 12, les següents 10 competències/habilitats més importants (els famosos <<skills>>) que han de tenir els treballadors d’avui i alhora se senyala l’evolució que es preveu que aquestes competències tindran l’any 2022:

Tal i com assenyala Prakash Nair en el seu llibre “Blueprint for Tomorrow: Redesigning Schools for Student-Centered Learning” (Harvard Education Press, 2014), els espais de les escoles d’avui, de forma majoritària, encara estan dissenyats sota la premissa <<cells-and-bells>> i configurats principalment per a les classes magistrals <<lecture format>>, tot plegat dificultant enormement la capacitació dels nostres joves vers la llista d’habilitats anteriorment citada.

Francament, ens és molt complicat imaginar com es poden potenciar les habilitats de les llistes anteriors en un tipus de classe tradicional. Només per citar les 3 primeres habilitats de la llista, com s’educa en el “pensament analític i la innovació” en una classe estructurada de forma on el mestre és el centre i l’únic transmissor d’informació? I com es capacita a l’alumne en “la solució de problemes complexes” o es potencia el seu “pensament crític”en un entorn com el descrit anteriorment? Creiem que això només es possible en escoles que han desenvolupat, no només uns espais oberts sinó uns espais coherents amb un projecte educatiu que tingui per objectiu la formació integral dels seus alumnes.

Definim els espais oberts en un escola com aquells que proporcionen a mestres i alumnes uns  entorns d'aprenentatge variats i on cadascun d’ells està dissenyat per dur-hi a terme diferents mètodes d’ensenyament, els quals s’utilitzaran segons els objectius pedagògics de cada activitat. A la vegada, aquests espais han de representar entorns d’aprenentatge acollidors i interdisciplinaris, on alumnes i mestres puguin interrelacionar-se independentment de la seva edat i de la seva especialitat acadèmica.

Continuar llegint